FORMA’T AMB MÒNICA MENDOZA EN EL MÓN DE LES VENTES!

La Mònica Mendoza, ponent de la tarda del III Fòrum Econòmic i Empresarial de les Terres de l’Ebre, és Directora General d’Energivity Consulting.

És una de les conferenciants més sol·licitades en temes d’estratègia comercial, intel·ligència emocional i vendes. Inclosa al llibre TOP 100 SPEAKERS segons la prestigiosa agència de speakers Thinking Heads, i dues vegades triada millor speaker de Marketers Latam.

Autora de “El que NO t’expliquen als llibres de vendes”, “Píndoles de Motivació per a Comercials i Emprenedors” i “Les úniques 12 maneres de captar clients”:

Com a formadora, és una defensora de la formació. Sabeu que quan llegim i ens formem, recablem el cervell? Es creen noves connexions neuronals, no sols quan aprenem, sinó també quan apliquem els coneixements.

«Amb la lectura i la formació aconseguim prendre decisions més encertades a la nostra vida, perquè tenim en compte més variables. Ens hem format i hem après a tenir en compte més coneixements, cosa que ens porta a prendre millors decisions. Això ens pot portar a lèxit, més que no formar-nos.

No només això, a més, ens dóna humilitat per reconèixer que no en sabem res, per ser autocrítics i per saber que, a mesura que aprenem, menys sabem. Tot és més complex del que sembla. La ignorància és molt atrevida… dediqueu part del vostre temps a llegir i formar-vos, tant se val que siguin cursos de pintura, d’escultura o sobre animals… el que us apassioni! perquè el nostre cervell canvia i el nostre destí també.»

Molts dels que vàreu assistir a la xerrada de la tarda de la Mònica Mendoza ens vàreu demanar formació amb ella. Doncs bé, des de Palomo Consultors us oferim l’oportunitat de formar-vos amb ella. De ben segur marcarà un abans i un després als vostres negocis.

Com ja sabeu, Palomo Consultors ofereix un Servei de Formació a mida i també som gestors autoritzats per Fundae per gestionar la formació bonificada, a cost zero per a l’empresa.

Autora de “El que NO t’expliquen als llibres de vendes”, “Píndoles de Motivació per a Comercials i Emprenedors” i “Les úniques 12 maneres de captar clients

https://youtu.be/XgYULP0Rpz0

Que no t’ho expliquin. Ara teniu l’oportunitat de viure una formació amb ella!

Alguns dels nostres clients ja ho han provat i el resultat ha estat molt satisfactori.

 

Si desitgeu informació sobre cursos i formació a mida amb ella, no dubteu en contactar amb nosaltres.

Estarem encantats d’atendre’us.

977449033

formacio@palomo.net

JUBILAR-SE AMB NOMÉS 61 ANYS ÉS POSSIBLE A CATALUNYA: EL BOE ACLAREIX QUI HO POT FER

El desig de tot treballador és escurçar la vida laboral i gaudir d’una pensió de jubilació amb el menor percentatge de reducció possible. Amb els anys, a més a més, es va incrementant l’edat de retirada i els anys de cotització. Però en alguns casos es permet la jubilació als 61 anys, tal com recull el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

La Llei General de la Seguretat Social indica a l’article 207 el dret del professional a retirar-se anticipadament. Però sempre que sigui per causes no imputables a ell. És el que es coneix com a jubilació anticipada voluntària.

A través d’aquesta modalitat, troba la possibilitat d’avançar la jubilació fins a quatre anys respecte a l’edat ordinària. Per tant, en el millor dels casos aquesta sortida del mercat laboral es produiria als 61 anys. Cal no oblidar que l’edat reglamentària de jubilació són els 65 anys per als quals acreditin 37 anys i nou mesos de cotització.

La normativa aclareix que «la jubilació anticipada derivada del cessament a la feina per causa no imputable al treballador» s’ha d’ajustar a uns factors. A més de l’edat, es requerirà al professional que disposi de com a mínim 33 anys cotitzats. D’aquests, dos han d’estar recollits en els darrers 15 previs a la jubilació.

Des de la Seguretat Social recorden que per assolir aquest període de cotització es pot utilitzar l’any del servei militar o de prestació social substitutòria. Només en aquells casos en què calgués per assolir el temps requerit.

Un altre detall en què reparen és que ha d’estar inscrit com a demandant de feina almenys sis mesos abans de la petició de retirada. Amb això pretenen demostrar que el treballador està en situació legal de desocupació i que va intentar tornar al mercat laboral.

En quins casos es permet la jubilació anticipada als 61 anys?

Per acollir-se a la jubilació anticipada involuntària cal que es doni alguna de les circumstàncies següents que recull la legislació. Es tracten de set causes que es poden produir en l’àmbit laboral. En primer lloc, que hi hagi un acomiadament col·lectiu per raons econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció.

Una altra raó seria un acomiadament per causes objectives. Una tercera excusa seria l’extinció de contracte per causes de força major avalades per l’autoritat laboral competent. La quarta possibilitat seria una finalització de la vinculació laboral en virtut duna sentència judicial dins un procés de Llei Concursal.

En cinquè lloc, es preveu una extinció de contracte de manera unilateral per part de l’empleat. Això es produiria quan hi hagués canvis de rellevància en les condicions de treball, els trasllats geogràfics o els incompliments de l’empresari.

També hi ha la possibilitat que la relació contractual arribi al final per mort, incapacitat o jubilació de l’empresari individual. A més de l’extinció de la personalitat jurídica de la companyia. L’última causa seria una extinció per raons de violència de gènere, així ho recull El Economista.

En sortir del mercat laboral abans d’hora, el futur pensionista també patirà una reducció de la paga. | GTRES

De quant serien les retallades per retirar-se de manera anticipada?

Com era d’esperar, la pensió de jubilació també patirà retallades per la retirada anticipada. Aquestes disminucions es realitzen per mitjà de coeficients reductors, com apareixen a la Llei 21/2021, de 28 de desembre. Tot quedarà condicionat al període de bestreta i als anys de cotització.

Els treballadors amb menys de 38 anys i sis mesos cotitzats patiran una disminució a la pensió del 30 al 0,63%. Aniran del 28% al 0,58% per a aquells professionals amb entre 38 anys i sis mesos i 41 anys i sis mesos de cotització.

Des de 41 anys i mig fins a 44 anys i sis mesos cotitzats, les rebaixes a la pensió oscil·laran entre el 26% i el 0,54%. Amb més de 44 anys i mig cotitzats, la reducció rondarà entre el 24% i el 0,50%.

(Font: www.catalunyadiari.com)

Per a més informació, posis en contacte amb el nostre despatx:

977449033

secretaria@palomo.net

Estarem encantats/des d’atendre’l/la, gràcies.

 

 

DES DE QUAN I PER QUÈ CELEBREM LA DIADA DE SANT JORDI?

HISTÒRIA

El drac simbolitzaria el mal i la mort; la princesa, el país amenaçat, i sant Jordi, l’heroi que salvava Catalunya

Marc Pons
Foto: MNAC

Barcelona, 23 d’abril de 1456. Fa 567 anys. El Dietari de la Generalitat consignava l’acord pres per les Corts catalanes, el dia 17 anterior, que proclamava sant Jordi patró del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya i instituïa la diada de Sant Jordi com la festa gran del país. L’anotació del Dietari diu: “Aquest die fonch feta crida pública per la ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta generalment per tothom, com la Cort General del principat de Cathalunya, qui de present se celebre en la claustra de la Seu de la dita ciutat, ne hagués feta novament constitució”. No obstant això, les fonts documentals revelen que les classes populars catalanes ja celebraven la diada de Sant Jordi, pel cap baix, des del segle anterior.

DES DE QUAN I PER QUÈ CELEBREM SANT JORDI?

LA ROSA I L’ESPIGA

La investigació antropològica revela que els elements d’aquesta festa (la rosa i l’espiga) i la seva simbologia (la passió i la fecunditat) són presents en la nostra cultura des de l’època nord-ibèrica. En aquella època (segles V aC a III aC), no existien ni la confessió cristiana ni la figura del màrtir Giorgios. Però els elements i la simbologia de la diada de Sant Jordi ja són molt presents en les festes d’aparellament i reproducció que aquelles societats antigues celebraven al punt central de la primavera. Amb l’evangelització del territori (segles II dC a X dC) es produiria un progressiu encavalcament de les festes: allà on hi havia una festa pagana vinculada als cicles de la natura, les jerarquies eclesiàstiques hi col·locarien una celebració del santoral cristià. Sant Jordi acabaria reemplaçant les festes d’aparellament i reproducció del calendari pagà.

GIORGIOS

Segons la tradició, Giorgios era fill d’un militar romà d’origen grec i hauria nascut entre el 270 i el 275 a la ciutat de Cesarea, a la província de Capadòcia (península d’Anatòlia). La mateixa tradició diu que Giorgios es va criar a Diòspolis, a la província de Palestina, i que allà va seguir els passos professionals del pare; i que allà, també, es va casar amb una dama vídua local, anomenada Policrònia, que seria la persona que l’introduiria en la fe cristiana. Més tard, l’any 303, i sempre segons la tradició, Giorgios estava emplaçat a Nicomèdia, a la província de Bitínia i el Pont (península d’Anatòlia), i allà va rebre ordres de perseguir i exterminar els cristians de la regió. La tradició, de nou, explica que Giorgios va renunciar al seu càrrec per evitar complir l’ordre, però això no va impedir la seva detenció, el seu empresonament i el seu martiri.

LA TRADICIÓ

Es considera que les fonts primigènies que expliquen la vida i l’obra de Giorgios no són més que la forma documentada d’una rica tradició oral. A partir de la seva mort (303), la passió de Giorgios a cada versió guanyava en inversemblança. Fins que, passat un segle llarg de la seva existència (494), i quan el cristianisme ja era la confessió oficial de tot l’antic món romà, el pontífex Gelasi (492-496) va declarar que aquells textos eren apòcrifs. No deixa de ser una curiosa coincidència que aquest mateix pontífex seria el que condemnaria les Lupercals, la festa romana de la fertilitat, que havia resistit el primer segle d’oficialitat de la confessió cristiana. El pontífex Gelasi va pontificar —i mai més ben dit—: “Jordi serà un d’aquells sants venerats pels homes, els actes del qual només coneixerà Déu”. Naixia el mite de sant Jordi.

Representació de l’escenari de violència social del segle XIV / Font: Wikimedia Commons

EL MITE-MÁRTIR

L’estat romà havia estat una fàbrica de màrtirs, bàsicament dissidents polítics que es convertien en mites, i que en l’imaginari de la dissidència un cop morts adquiririen més força que una legió de vius. Segons la tradició cristiana, Giorgios va ser martiritzat seguint l’esquema clàssic de la brutalitat romana: torturat, rostit i esquarterat, com tants milers de dissidents. Llavors, la qüestió és la següent: quins eren els valors del màrtir Giorgios que el transportarien a la categoria de mite? I la història ens revela que el mite Giorgios es fabricaria segles més tard i seria associat a la figura del cavaller (el bé) que lluita contra el drac (el mal) per salvar la princesa (la fertilitat, la vida). La clàssica síntesi entre el mite de tradició antiquíssima que havia sobreviscut a la romanització i el nou màrtir del cristianisme que havia sobreviscut a la desfeta romana.

COM ARRIBA SANT JORDI A CATALUNYA?

Sant Jordi va ser proclamat patró de la cavalleria nobiliària cristiana que havia batallat a la Primera Croada a Terra Santa (1096-1099). I poc després seria convertit en patró de les cavalleries nobiliàries catalana i aragonesa, que, si bé no havien combatut a Terra Santa, batallaven contra l’islam en les seves pròpies fronteres. La noblesa militar aragonesa, en guerra amb la taifa de Saragossa pel control del sector central de la vall de l’Ebre (1096-1101), seria la primera que adoptaria el patronatge de sant Jordi. I tot seguit, la noblesa militar catalana, enfrontada amb la mateixa taifa pel control dels territoris de Lleida i Tortosa (1105-1149), faria el mateix. Anys després, amb la unió dinàstica (1150), el patronatge de sant Jordi es faria extensiu al conjunt de l’estament militar catalanoaragonès.

Fragment d’un mapa de la península ibèrica. Regnum Tarraconie et Catellonie (1482) / Font: Cartoteca de Catalunya

COM TRANSCENDEIX DELS ESTAMENTS PRIVILEGIATS A LES CLASSES POPULARS?

La figura i la llegenda de sant Jordi arrelen amb força durant els segles XIV i XV, en un escenari especialment castigat per la pesta negra, els pogroms, les revolucions populars i la repressió del poder. I en aquest punt, reapareix la figura de Giorgios, símbol de la dissidència, transformat en sant Jordi, màrtir de la fe cristiana. L’antropologia ens explica que en l’imaginari d’aquelles classes populars terriblement violentades, el drac simbolitzaria el mal i la mort, la princesa simbolitzaria el país vulnerable i amenaçat, i sant Jordi simbolitzaria l’heroi que salvava Catalunya de sucumbir a l’alè pestilent i al foc destructiu de la bèstia. Les classes populars voldrien convertir sant Jordi en l’espill on les classes dominants no es voldrien mirar. I les classes dominants s’apropiarien d’aquell simbolisme i el convertirien en el patró del país.

(Font: elnacional.cat)