Després de mesos de dures negociacions, el 24 de desembre de 2020 la Unió Europea i el Regne Unit van assolir un Acord de comerç i cooperació que regeix, des del 1 de gener de 2021, la relació entre les parts.

L’Acord de comerç i cooperació és un text llarg i complex el contingut del qual es pot dividir en quatre grans blocs:

• El primer sobre lliure comerç, que elimina les quotes i els aranzels entre el Regne Unit i la UE i que estableix un capítol de «Level Playing Field» o de condicions de competència justa, una de les exigències de més pes de la Unió durant les negociacions.
• El segon estableix un marc de cooperació econòmica, social, mediambiental i en matèria de pesca que preveu disposicions dirigides a assegurar la connectivitat energètica i en matèria de transports, així com la coordinació en àmbits relacionats amb la seguretat social.
• El tercer regula una associació en matèria de seguretat interior basada en mecanismes existents com Europol o Eurojust i inclou disposicions en matèria de lliurament de detinguts, de lluita contra el blanqueig de capitals i contra el finançament del terrorisme.
• Finalment, un quart bloc estableix un marc de governança comuna amb governança sustentada en un marc institucional que compta amb un «Consell d’Associació», copresidit per un membre de la Comissió Europea i per un representant del govern britànic de nivell ministerial, que supervisarà l’aplicació de l’Acord i estarà assistit per comitès especialitzats i grups de treball.

La Unió Europea i el Regne Unit constituiran dos mercats separats i dos espais normatius i jurídics diferents. Això crearà en totes dues direccions obstacles al comerç de béns i serveis, així com a la mobilitat i els intercanvis transfronterers.

En aquest sentit, l’informem que la Comissió Europea ha preparat un document amb preguntes i respostes sobre el nou Acord de comerç i cooperació.

Vegeu el document en PDF

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Palomo Consultors, SL

Volem informar-los que la Direcció General de Tributs (DGT) s’ha pronunciat en la seva consulta vinculant V3254-20, de 30 d’octubre de 2020, sobre els fets d’un titular d’una activitat econòmica d'»altres cafès i bars», el rendiment net de l’activitat dels quals es determina pel mètode d’estimació objectiva i tributa en l’IVA pel règim especial simplificat («Mòduls»), i que des de la declaració d’alarma al març de 2020 ha tingut tancada l’activitat i la continuarà tenint tancada durant tot l’any 2020, perquè les restriccions que ha d’aplicar no la fan rendible.

La qüestió que es planteja és sobre com ha de calcular el pagament fraccionat a compte de l’IRPF i l’ingrés a compte trimestral de l’IVA del 2020.

Contestació de la DGT

Sobre aquest tema la DGT assenyala que en relació amb els pagaments fraccionats a realitzar l’any 2020 pels titulars d’activitats econòmiques que determinin el rendiment net pel mètode d’estimació objectiva hem de distingir entre el període que hagi estat declarat l’estat d’alarma i entre els períodes en què no hagi estat declarat.

En el primer cas, i d’acord amb el article 11 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, tant el pagament fraccionat a compte de l’IRPF a realitzar pels contribuents d’aquest impost que determinin el rendiment net pel mètode d’estimació objectiva, com l’ingrés a compte trimestral de l’IVA dels subjectes passius d’aquest impost que tributin pel règim especial simplificat, es calcularà el 2020 en els mateixos termes que els previstos en la normativa de cada impost, però no es computaran en cada trimestre com a dies d’exercici de l’activitat els dies naturals en els quals hagués estat declarat l’estat d’alarma.

Aquesta absència de còmput dels dies en què hagués estat declarat l’estat d’alarma s’aplicarà amb independència que l’activitat hagués estat activa o inactiva.

Per al segon cas, és a dir, a partir del cessament de l’estat d’alarma, s’haurà d’aplicar la normativa general de cada impost en relació amb els pagaments fraccionats de l’IRPF i de l’ingrés a compte trimestral de l’IVA. D’acord amb aquesta normativa, per al càlcul tant del pagament fraccionat trimestral de l’IRPF com de l’ingrés a compte trimestral de l’IVA, solament es tindran en compte el nombre de dies naturals del trimestre en qüestió en els quals s’hagi desenvolupat l’activitat.

Per tant, si en el cas plantejat, l’activitat ha romàs tancada després de cessar l’estat d’alarma, com que no hi ha hagut exercici de l’activitat, no hi haurà quotes trimestrals a ingressar de tots dos impostos el 2020, des del cessament de l’estat d’alarma.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema: secretaria@palomo.net o bé 97744903

Una salutació cordial,

Palomo Consultors, SL

L’informem que al BOE del dia 23 de desembre, s’ha publicat el Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre (amb entrada en vigor el dia 24 de desembre), de mesures urgents de suport al sector turístic, l’hostaleria i el comerç i en matèria tributària, un pla de reforç amb noves mesures que pretenen alleujar la situació d’empreses i autònoms relacionats amb aquestes activitats i atendre els seus costos fixos com els salaris, arrendaments o pagament d’impostos, entre altres, per permetre que puguin mantenir la seva viabilitat i no es vegin abocats al tancament com a conseqüència de la pandèmia. Aquest pla complementa a més les ajudes que han anat aprovant diferents comunitats autònomes i ajuntaments

Entre altres mesures laborals, s’amplien els incentius aprovats al setembre per als sectors afectats per la pandèmia ampliant el catàleg de sectors ultraprotegits: comerç a l’engròs de begudes, restaurants i llocs de menjar, establiments de begudes, i activitats dels jardins botànics, parcs zoològics o reserves naturals.

Les empreses d’aquests sectors estaran exonerades de pagar part de les cotitzacions socials que es reportarien en els mesos de desembre de 2020 i gener de 2021. A més, podran aplicar la bonificació del 50% de les quotes a la Seguretat Social per als anomenats treballadors denominats fixos-discontinus des d’abril a octubre de 2021.

A continuació els resumim aquestes mesures laborals i de la Seguretat Social que entren en vigor el 24 de desembre de 2020.

1. Nous ajuts socials per a l’hostaleria, el turisme i el comerç

ERTO. S’estenen les exempcions de fins al 85%, previstes en la disposició addicional 1a RDL 30/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació a determinats sectors econòmics als següents subsectors que passen a ser hiperprotegits: comerç a l’engròs de begudes, restaurants i llocs de menjar, establiments de begudes, activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals i activitats de jocs d’atzar i apostes. Aquestes activitats s’inclouen en aquest RDL, ja que amb data de 14 de desembre, la taxa de cobertura dels treballadors encara coberts pels ERTO és superior al 15% dels afiliats en el seu codi de CNAE, i la seva taxa de recuperació des de primers de maig és inferior al 65%.

Aquesta mesura s’aplica els mesos de desembre de 2020 i gener de 2021 i la seva pròrroga es determinarà en el nou acord social que s’està negociant amb sindicats i patronal per al conjunt de sectors protegits pels ERTO.

Bonificació dels contractes fixos discontinus. Es manté l’extensió de la bonificació per prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus de manera excepcional durant 2021, en totes les comunitats autònomes i durant els mesos d’abril a octubre de 2021, de manera complementària a la mesura prevista per als mesos de febrer, març i novembre en el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2021, així com mantenir la compatibilitat d’aquestes bonificacions amb les exoneracions de les quotes de la Seguretat Social que poguessin resultar aplicables.

Serà una bonificació del 50% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta de desocupació, FOGASA i formació professional d’aquests treballadors.

Aquestes bonificacions seran compatibles amb les exempcions de quotes empresarials a la Seguretat Social que poguessin correspondre i l’import resultant d’aplicar les exempcions i aquestes bonificacions no podran, en cap cas, superar el 100% de la quota empresarial que hagués correspost ingressar.

2. Mesures socials per als professionals taurins i artistes en espectacles públics

Per a 2021, se’ls eximeix d’acreditar el compliment del requisit d’haver prestat serveis amb unes retribucions mínimes o d’haver participat en un nombre determinat d’espectacles, a l’efecte de mantenir-se inclosos en el règim general de la Seguretat Social.

3. Subsidi especial per desocupació

S’amplia un mes, des del 24 de desembre de 2020, el termini de sol·licitud del subsidi especial per desocupació regulada en l’art. 1 RDL 32/2020 de 3 novembre pel qual s’aproven mesures socials complementàries per a la protecció per desocupació i de suport al sector cultural, per a aquelles persones que haguessin esgotat prestacions per desocupació entre el 14 de març i el 30 de juny del 2020.

4. Modificació de la Llei General de la Seguretat Social

S’afegeix una nova disposició addicional 31a a la LGSS que limita l’abast de la devolució de quotes en aquells casos en què la seva procedència es derivi de sol·licituds de variació o correcció de dades de Seguretat Social efectuades fora de termini reglamentari. En aquests supòsits, únicament es tindrà dret al reintegrament de l’import corresponent a les tres mensualitats anteriors a la data de presentació d’aquestes sol·licituds.

També es modifica la disposició transitòria 16a LGSS, relativa a les bases i tipus de cotització i a l’acció protectora en el sistema especial per a empleats de la llar establerta en el règim general de la Seguretat Social, de manera que s’amplia fins a l’any 2023 el període transitori d’aplicació de l’escala de bases de cotització d’aquest sistema especial que en ella es contempla i que, conforme a la seva actual redacció, finalitzaria aquest any 2020, i s’acompassen així les previsions d’aquesta disposició transitòria a la regulació que sobre bases i tipus de cotització per al referit sistema especial es conté en el projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021.

5. Ingrés mínim vital

S’estableix que les comunitats autònomes podran remetre a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que podrà reconèixer la prestació d’ingrés mínim vital a les persones interessades que atorguin el seu consentiment a la comunitat autònoma del seu domicili perquè remeti les dades necessàries per a la identificació d’aquestes persones, la instrucció del procediment i el certificat emès per la comunitat autònoma que serà suficient perquè l’entitat gestora consideri sol·licitades les prestacions.

Vegeu: pla de reforç a l’hostaleria, el comerç i el turisme (PDF)

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

El coliving vivirá en el 2021 su despegue en España, con la salida al mercado de 4.000 nuevas camas que ahora están en proyecto, en un sector que apenas cuenta actualmente con 500 y que multiplicará por cinco su oferta, según los datos de la consultora CBRE. “El coliving no es vivir en un piso compartido o en un aparthotel, sino un nuevo concepto residencial que incluye además del alojamiento servicios y comunidad”, señala la consejera delegada de Inèdit, el operador más veterano de España, que importó la idea hace diez años tras una estancia en Estados Unidos. Catalunya regula la construcción de edificios específicos para esta actividad, de pequeña superficie privativa (24 m2) pero con el acceso a un mínimo de 12 m2de superficie en espacios comunes. Como novedad, el decreto de la Generalitat abre la puerta a que se construyan estas viviendas en suelo dotacional. El decreto ley 50/2020 de la Generalitat que autoriza los pisos pequeños y hace posible el coliving debe ser aún ratificado en las próximas semanas por el Parlament…

Como casi todos los negocios colaborativos, el coliving se originó en Silicon Valley al producirse una escasez de vivienda que chocaba con la multiplicación de jóvenes profesionales que llegaban a San Francisco con ganas de socializar. Y es cuando empezaron a aparecer edificios en los que los inquilinos no sólo compartían zonas comunes sino que, además, también sus aficiones.

Así, el coliving es una extensión o evolución del coworking en el mercado de la vivienda, que dota de espacios en los residentes, generalmente profesionales afines, que además de compartir un lugar de trabajo, comparten una casa donde pueden seguir intercambiando experiencias, laborales y vitales. «En mi opinión, el modelo coliving proporciona una forma de vida completamente revolucionaria en términos de espacios compartidos, en línea con lo que busca en la actualidad los millennials«, destaca Zulueta, «y es que, tal y como describen las empresas de coliving, esta generación valora las experiencias mucho más que las posesiones materiales. Para muchos de ellos, la propiedad ya no es el objetivo y prefieren aprovechar al máximo su vida y sus experiencias». Por ello, este modelo está diseñado para que las personas interactúen con los demás, dotándolos de zonas comunes tales como sala de cine, sala de juegos -ping pong, billar, dardos, etc.-, biblioteca, comedores que puedes reservar para hacer una cena privada con amigos, gimnasio, restaurante… Al final todo está pensado y construido para compartir experiencias dentro de una comunidad, destaca el directivo.

«Estos espacios funcionan como laboratorios de ideas de jóvenes emprendedores, que se unen para desarrollar proyectos en poco tiempo, conviviendo tanto en el trabajo -coworking- como en su vida privada (coliving), y generando de esta manera fuertes sinergias entre sus proyectos. De esta manera, se acelera el proceso de creación del concepto y el desarrollo y puesta en marcha del mismo», explica Patricio Palomar, consultor sénior de inversión en AIRE Partners.

«El coliving no deja de ser una evolución natural del booming que estamos viviendo en el sector del alojamiento de estudiantes en Europa. Los jóvenes entre 22 y 30 años del mundo anglosajón están acostumbrados a un nivel más altos que el nuestros en los servicios y en la calidad de las residencias de estudiantes donde se han alojado durante su época universitaria, y demandan complejos de similares características para sus primeros años tras incorporarse al mercado laboral», detalla el directivo.